ATENCIÓ

Canvi de correu electrònic
Poseu-vos en contacte amb nosaltres a:
gdiae2007@gmail.com

MERCI

12.11.07

ELS DEL GDIAE FEM MUDANÇA: ENS PODEU TROBAR AQUÍ, A PARTIR D'ARA:

https://sites.google.com/site/gdiaesite/ 


A

B



C

D


E


F

G

H

I

J

L

M

N


O

P


Q


R


S

T


U



V

X



Z


ALTRES CARACTERÍSTIQUES




EXPRESSIONS





 



172 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bon dia! I molt bona feina!
Aniré fent col·laboracions a través de l'experta A. (per mantenir l'anonimat, eh).
Només un comentari, que és més un dubte... a mi em sembla que l'expressió "quant a mi" del perfil és una castellanada... que en un espai així s'hauria de revisar...
Apa, fins una altra!

GDIAE ha dit...

Gràcies pel comentari. Fa dies que ho tenim en l'apartat de "coses pendents". No deixis de col·laborar i fes córrer la veu.
Gràcies

Tramuntana.TV ha dit...

Enhorabona per la iniciativa, és molt interessant. Us enllacem des del nostre bloc.

GDIAE ha dit...

Gràcies pel suport. tramuntana TV

vanesa ha dit...

Bones gent! avui és el segon cop que m'hi passo... és divertit! em sembla molt interessant el que us proposeu en el blog. Vinga dons, espero que continui aquesta moguda! Sort!

GDIAE ha dit...

Eiiii.. gràcies pels ànims Vanessa !!!!

Anònim ha dit...

No és cantallopenc, és cantallobenc. No és una llopa o un llopet. És una lloba o un llobet. Lògica, només lògica. Moltes gràcies.

Anònim ha dit...

ooooooo

que bó, feia temps que ho buscava, de fet havia pensat fer-ho algun dia, és un diccionari que no té preu!

m'encanta, bàsicament perquè les dic quasibé totes i fa gràcia veureu escrit ja que a vegades no ens n'adonem que ho diem.

felicitats pel diccionari, està molt bé i ànims!

GDIAE ha dit...

Gràcies pel suport a tots/es. Estem estudiant el gentilici de Cantallops i trobem teories que avalen les dues opcions. Ens curarem en salut i posarem les dues.

Pel que fa a l'últim comenatri, ja saps que pots participar-hi sempre que vulguis enviant-nos un correu electrònic.

Feu-ho córrer, si us plau. Quanta més gent n'estiguem al corrent, més ric serà el diccionari. L'opció de donar-ho a conèixer a través de la premsa escrita de la comarca ens ha fallat, ja que no n'han volgut saber res de res.

un de Terrassa ha dit...

Eiiii

Felicitats pel diccionari, però...

Aquí baix també en diem algunes, de les coses que hi surten.

Jo tota la vida he dit ensiamada, esbergínia, escurçar, guerxo, llampec, pas, sotrac, entre altres.

A més, moltíssimes les sento a Girona i al baix empordà...

Hauríeu de fer una mica de neteja, potser.

Apa salut!

irene ha dit...

una paraula que m'agrada molt i no la he vista: fressa, sinònim de soroll.

Ànims amb la iniciativa! m'ha agradat molt.

d'una empordanesa estudiant a barcelona.

pd. pel de terrassa, no parlem un idioma a part,per tan és lògic que hi hagi paraules semblants o iguals

Anònim ha dit...

Felicitats pel diccionari!!! És genial!!!

Jo també n'hi voldria afegir algunes típicament empordaneses:

arcalde, núgol, aràdio, amoto...

Bueno, espero que us serveixin d'algo!

I continueu així!!!

Anònim ha dit...

Bona feina! i molt divertida

pero la majoria no son genuinament alt-empordaneses, com ja ha dit algú... Sóc filla de baix-empordanes i gironina i us assegurut que el 95% sonen a casa cada dia.

Algunes suggerències: trumfa, rebaixinc o barraixínc (formigues petites), aboia (ovella), rac (cremallera), terrimbastu (marge alt i pronunciat), singlantana (sargantana), engabanyar (quan la roba t'incomoda).

Endavant!

ernest estany ha dit...

ep dues coses:

1- crec que hauríem de canviar el nom del diccionari i dir-ne empordanès,....caure en l'error de la divisió comarcal feta des de Barcelona manca de sentit,...l'empordà és l'empordà i mai restarà dividit.

2- Afegiu treta = espavilada.

Des de la frontera de la divisió comarcal i des del centre-sud de la comarca, salut i terra.

Russo ha dit...

Una aportació per examinar: "llamamati", en refèrencia a l'expresió "que un llamp em mati". A casa sempre ho hem fet servir en comptes del "vàlguem déu", més comú i més utilitzat.Per cert, bona feina.

Anònim ha dit...

ei, bona feina.
He trobat a faltar una paraula que sentia al meu avi: el verb escumpixar, el qual sempre l'havia sentit només en la forma del participi: "t'has escumpixat" en referència que, pixant a l'aire lliure, pel vent o per altra circumstància, quedis esquitxat de pipí. Per extensió, també ho utilitzava cada cop que anaves tacat de diverses taques. Per exemple: "vas ben escumpixat". Sempre m'ha quedat el dubte de si aquesta paraula era autòctona o una invenció seva.

Salut.

David ha dit...

Molt bona iniciativa. Us suggereixo que hi afegiu, si s'escau:
- monget (la mongeta fosca)
- escurranc (còrrec)
Potser l'ortrografia correcta del q suggereix l'amic russo és: llampmemati ;)
I revisar l'ordre alfabètic en algun cas (cap al esp. esq. hi ha una mica de desordre)
Aniré passant si se me n'acut algun altre.

Anònim ha dit...

Vull afegir que al Ripollès també les he sentides prou! Excepte unes poquetes.

Escudella ha dit...

hola,

Sòc de Roses i tenim una web on una de les nostres intencions tb era fer un diccionari Rosinc català, català Rosinc... Bè, entre d'altres moltes coses i comentaris sobre la vila...

Si us hi voleu passar i intercanviem informació us hi esperem!

Jo ja he penjat el vostre linck pq força gent de Roses pugui entrar al vostre bloc

fins ben aviat! i segui amb la feina, que les tradicions i el català Empordanès no "s'uria" de perdre mai!

Escudella

BAR ha dit...

Des del Bloc Alernatiu Rosinc (www.bar-roses.cat) et felicitem per aquest treball.

Sempre endavant!

Anònim ha dit...

Bones a tot@s
Voldria fer dos comentaris.
El primer és respecte als gentilicis. A Les Escaules ens teniu oblidats!! És veritat que el municipi es diu Boadella-Les Escaules, però els habitants de Les Escaules som Escaulencs i no Boadellencs, gent molt maca, tot cal dir-ho.
L'altre és respecte al cometari "Pau, Palau i Vilajuïga.... i toca't la figa" (en procés de comprovació). El meu pare, ens deia quan eram petits "Pau, Palau, Vilajuïga i el castell de Quermançó, tiren pets a Castelló" però de grans ens deia "Pau, Palau i Vilajuïga, entre cames tinc la figa".
Salut.

nissu ha dit...

Molt bona iniciativa :)
Des de petit que he dubtat d'algunes paraules, pensant que ho deia malament, i tot pq els diccionaris els fan a CAN FANGA!! SON BRICOCS I NO ALBERCOCS!!!JA HO DIC BE!!! COI DE CAMACOS!!! :)

Anònim ha dit...

tb he sentit dir "tefliques".

"uite'l" en comptes de "mite'l", als de Barcelona els fa molta gracia.

sagrantana ha dit...

Ep! que es diguin aquí o allà aquestes paraules, què importa??? "lo" que si compta és no perdre una manera d'enraonar que per culpa de la tele, els diccionaris fets des de Can Fanga i la campanya normalització (diria estandarització) lingüística dels anys 80, han fet que anessim deixant en desús parales tan maques com un "xic", "fressa", "lleixa" (que bé que sonen!) ,i tantes "atres" que "nusatrus" diguem a l'Alt Empordà i sense cap dubte al Baix Empordà, Gironès i segur que a Lleida i Tarragona també en coincideixen! En aquest diccionari no hi ha cap ànim de fer particions comarcals ni de fer de filòlegs o d'experts en lingüística. L'únic ànim que ens va motivar a fer-ho, va ser per lluitar de forma divertida contra l'extinció de la parla d'aquí, i unes quantes birres.
I aquí estem, una colla d'amics i amigues que anem recollint paraules i maneres de dir. Esperem que ningú se senti exclòs d'aquesta iniciativa i merci pel vostre recolzament!!
Anirem entrant les vostres paraules.

Anònim ha dit...

Moltes felicitats per la vostra iniciativa.
A casa meva utilitzavem la paraula "vianda" per designar un plat bàsic d'un àpat, generalment de verdura o llegums fregit, mentre que per a la carn empravavem el mot "tall". Un plat de vianda i un plat de tall. Recordo que una parenta deia "el meu home, si no té vianda per sopar, no s'atipa"
Salutacions
Pep

visca la botifarra dolça ha dit...

hola felicitats i més aportacions entre tots:

- anar xixu = anar brut
- sapatilles = sabates d'anar per casa
- granyota
- tinc una pixera que m'arriba a la Jonquera, si no hi puc anar, m'arribarà a Perpinyà

Salut - EVA

Diek Fuens ha dit...

bona idea, a veure si entre tots fem un gran diccionari. Més aportacions:

- fer la fi d'en cagalàstics (vol dir acabar malament)
- batua ralistus (vàlgam déu)
- calces (pantalons)
- estar enxerinat (estar emprenyat)

.... apala

Anònim ha dit...

felicitats pel blog:

si us serveix:

prou: com a sinonim de si, d'acord.
per exemple: vols aiga? prou!

he sentit també surra enlloc de sorra o terraflic enlloc teflic.
també expressions com: banyate o banyat enlloc de banyar-te..
o expressions com: soc pensat..enlloc de penso

aviam si se m'acut alguna mes

siau

cesc H

Anònim ha dit...

Bones,
Enhorabona per la idea, trobo que és genial i voldria col·laborar amb quatre paraules:
- Rim: Raïm
- Granyal: Com queda l'arròs quan no és cuït.
-Nespru: Fruïta.
- Bora nit en lloc de Bona nit.
Aviam si en podeu aprofitar alguna!
Sergi.

Anònim ha dit...

Bones, genial, m'he fet un fart de riure.
No he vist "lleja" -> lletja .. osti tu que n'es de lleja aquella noia.

The Change - 3SiS12 - visiteu www.3sis12.com

Baix Fluvià ha dit...

Bones!

bon recull, felicitats per la feina!

Hi trobo a faltar la paraula fat (referent a un menjar que li falta sal)

Salut!

Esther ha dit...

hola! m'agrada molt aquest diccionari (el meu pare és de Port de la Selva), però crec que hi ha alguna frase o paraula que no és originaria de l'Alt Empordà, com "menjar cremadent", perquè l'alra banda de família (de part de mare) és de Terol i també ho diuen.

Però per "lu" atre, molt rebé, m'ha agradat veure escrit el que parlo quan sóc a Figueres o a Port :)

Sibil·la ha dit...

Hola!
Jo sóc filla de merdisser i alemanya, així que un xic axarnegada, però vaja, que he mamat l'empordà només de treure el nas.

A mi també em van passar l'enllaç al vostre blog i també estic ben contenta que hàgiu engegat aquest projecte. Ja l'he reenviat a tots els empordanesos/es que tinc "fitxats".
Jo també opino que demarcar "Alt Empordà" és un xic perillós, i també que és normal que paraules que diguem aquí també es diguin a d'altres llocs.
P.ex. paraules que ha posat la noia que és filla de baix-empordanès i gironina, jo no les he sentides.

Bé, jo voldria comentar que en comptes del "feques" jo sempre he sentit i he dit "fequis"

No n'estic del tot segura però diria que un marrà no és un porc. Ho dic pel "penjamarrans" que els diuen als de Navata (O altrament pronunciat "navatooo")
Diria que és el mascle vell de l'ovella.

I si us llegiu els comentaris, podríeu afegir TABARDO (abric)

Felicitats i endavant!
Quan moriré ja sabeu on m'heu de portar...

Perot ha dit...

ENDRAPADA o ENGRAPADA, és la cintura de les noies (i el lloc per on a les granges s'agafa els conills d'una engrapada) ho diuen a l'Agullana, sant Climent i tota aquella zona.

Carn d'olla ha dit...

Felicitats per la idea. Fa temps que amb amics anem apuntant paraules que han caigut en l'oblit com per exemple: Escarpir (desembullar els cabells o desenredar). Estar Gamat (no trobar-se bé). Xixo (anar molt brut). Tempanell (envà). Àngela Maria! (estar d'acor amb el que s'acaba de dir, això mateix!) també escurçat Àngela!. Conts (per quants). Cancalleta (trabanqueta). Coll botet (coll i be). "La burra d'en Bartre!" (una cosa surt malament). Per quins set sous (perquè carai). Jugar a Mistri o a Cuit (a fet i amagar). Asprit (no sé si s'escriu així)(pega dolça). Endrapar (menjar)

Continuaré rumiant.

perot ha dit...

Aqui dalt, la gent que surt en barca diuen "VAIG A MARC O MART" PER "VAIG A MAR".

L'àvia Maria de Palau, els bolets, els espàrrecs, i els cargols "ELS CAÇAVA" "VAIG A CAÇAR CARGOLS O A CAÇAR BOLETS O A CAÇAR ESPÀRRECS" no els collia ni els arreplegava com en altres contrades.

Us felicito per la iniciativa.

carn d'olla ha dit...

He dit que continuaria rumiant i així ho faig. Gardela (bufetada, pinya o bolet). Tenca la porta (tanca la porta). Esparrecar (estripar). Expressió: "Fa una tramuntana que aixeca la cua als gossos"

Anònim ha dit...

JO N'APUNTO UNA ALTRA:
estar a redòs, que vol dir estar a recés.

sargantana ha dit...

GRAN ENTREVISTA!

Anònim ha dit...

Algunes més, aviam si algú més les ha sentides:

1. Esprit de vi --> per Alcohol
2. (Tramuntana)Canigonenca --> per Mestral
3. Uelles --> Per ovelles
4. Un t'ets? --> per On ets?
5. Calabotí --> per Capgrossos de granota
6. Ubergínia --> per Esbargínia
7. Llangonissa --> per Llonganissa
8. Llumillu --> per Llom (embotit)
9. Se li pot dir 'Animal de rec' a qualsevol 'sapastre'que hagi fet una 'bertranada'.

Au, salut!
Lluís

Anònim ha dit...

posar en fonya--> posar una peça de roba en remull.
bisbe--> bull de butifarra cuita o de llonganissa.

un peto.
marina

Anònim ha dit...

La meva àvia deia aquesta expressió de sorpresa: Lamp me mati!, però a mi em semblava que ho deia tot junt "llammemati".
Marta La Jonquera.

memtest ha dit...

Fangar -> Estar tant tip que no pots acabar-te el que tens al plat. Ex.: -Ja fangues?-
Estafanories -> Carrotes/pastanagues

Anònim ha dit...

Bones!

Primer de tot, felicitar-vos.

Sóc de Figueres i m'agradaria fer una observació.... Els de Figueres som pocquetecrec. Heu proposat pocquetcrec, però recordeu que fem els pronoms me te se.

Ànims i Sort!

Anònim ha dit...

Jo hi afegiria "escuturit", que vol dir espavilat.

Anònim ha dit...

A quin programa us varen fer aquesta entrevista? A qui dial surt?

GDIAE ha dit...

La Ser... 94.4

Anònim ha dit...

Hola,

Felicitats pel blog, és molt interessant!
Sóc d'Avinyonet i des de sempre tenia entès que als d'Avinyonet erem avinyonetencs i no "pas" avinyonencs. Pot ser? Comproveu-ho.
D'altra banda, perque ens diuen escarbats? M'ha fet molta gràcia l'expressió i no la sabia.

Bona feina i endavant!

Anònim ha dit...

Fà mitja fret ( una mica de fred) o mitja por
Escumpijar: M’he escumpijat mentre orinava.
Fer el manyagoi. Fer caricies
Arrodit: Persona aturada i poc decidida
Banasta: Babau, beneiot
Besti: En Pere és molt besti
Canigonenc: Tramuntana molt freda del Nord-oest que vé del canigó (Tramuntana amestralada
Casquet: Borratxera
Cirar: Enllustrar les sabates
Clafert: Ple, atapeït ( n’estava clafert)
Clapada : EX ( He trobat una clapada de bolets)
Clavillar: Turmell
Desempellegar: Desfer-se d’algú
Eixorit: Per eixerit
Enxerinar: Fer enreviar, violentar
Escallimpar: Fregar arran, gairebé,passar ràpid, d’amagatotis
Fagi: Llaminer
Fistanya: Aspecte, aparença ex(quina mala fistanya que fa aquell home)
Futimer: Molta abundàcia d’alguna cosa
Gardela: Bufetada
Istiu: Per estiu


un peto
marina
(figueres-maçanet de cabrenys)

Àlex CN ha dit...

He estat mirant el vostre diccionari. Una molt bona feina. Caldria que ho confirmés algú amb més criteri que els mateixos empordanesos, vaja, algú més que nosaltres mateixos i que no podem fer-ho oficial. No sé si això pot ser o pot passar, però fóra ben bo.

Al que anava. I l'ús del promon els per norma, sigui o no femení al que es fa al·lusió?

font19 ha dit...

Enhorabona és molt bo aquest diccionari. Per cert hi ha una paraula que acostumu a setir a la gent dels pobles que és CASTÍS: ve a ser un sinónim de trempat, per exemple Com va castís?

No se si us serveix

Albert (Roses)

Anna ha dit...

Bon dia!em sembla fantàstica aquesta idea. De fet crec que quan sigui mare, aquest serà el primer diccionari que els hi faré llegir. De fet, el nostre vocabulari forma part de la nostra identitat i no l'hem de perdre!
Puc afegir(si és correcte) l'expressió. "ós pedrer!", ho sentia a dir com a sinònim de "ostres!".
Salut i ànims!

Àlex CN ha dit...

I les monges? Les de mandarina, tronja o llimona? Les monges dels citrícs, vaja: els grills.

I tronja enlloc de taronja?


Quina feinada! Ànims!!
Bona feina.

fetamabet ha dit...

Hola família!
Ei, molt xulo!!! m'agradat molt!
Trobo que podríeu linkar el blog de les millor joietes fetes a ma de l'alt empordà... no???
www.fetamabet.blogspot.com..
Gràcies!!!

Anònim ha dit...

Bones!

Felicitats pe la gran idea, així en tinguem tots una com aquesta! XD

faré dues petites aportacions ( que jo de vosaltres confirmaria en algun altre lloc per si de cas jejeje)

• A l'Escala utilitzem el Verb XALAR, quant algú s'ho passa bé.
(mite'l com xala!)

• Els habitants de Torroella a l'Escala els anomenen LLADREBURROS; conta la història, segons la meva besàvia, que avanç quant encara no hi havia cotxes, els Escalenc anaven a passar dies de festa a Cala Montgó, i es clar i anaven amb Burro, i allà els esperaven amagats els de Torroella de Montgrí, esperant que badessin per robar-los els burros, i com molt bé indica el nom, ho aconseguien. jejeje


SALUT I FORÇA!!

*Montgó independent*

en Joan de Sa Bardissa ha dit...

Iep mainada!!

Collons això és l'hòstia! Ja era hora que algú en prengués la iniciativa!

A vere (permeteu-me la llicència sub-dialectal). Proposo que els blocmàsters ampliïn el seu rang d'actuació i incloguin la meva comarca també (és a dir, el Baix Empordà), que si bé és força més al sud, comparteix gairebé el 100% d'aquest lèxic, i a més a més, estaria molt interessat en incloure-n'hi de nou (sobretot amb el tema del ieisme etimològic!!)

Així doncs, us esperono perquè em deixeu posar-hi el meu gra de sorra! Què hi dieu?

El meu bloc és el següent:

en-joan-de-sa-bardissa.blogspot.com

Si us plau, dieu-me'n quelcom! La meva A/E és: sabardissenc@yahoo.de

Salut!

Ah! Per cert! Us enllaçaré al meu bloc, esclar! ;)

Salut! Ara sí!

Marta ha dit...

Bona tarda!
Només volia posar una petita "queixa". Sóc baix-empordanesa i uso molts dels mots que incloeu al diccionari! Els he sentit tota la vida al meu avi :o)

Felicitats pel resultat del vostre esforç!

Marta (Torrent d'Empordà)

Anònim ha dit...

molt bon blog, veig ke el nostre dialecte segueix vigent (tot i k a cada generacio menys). em diuen que parlo estrany, o k soc un pagesot o ke parlo com els vells.

et falta la guilla que vaig quedar indignat a l'institut (a figueres) que ens espliquessin que les guilleries ve de guilla "que vol dir guineu". però lo mes trist és que els companys de classe no sabien que era una guilla. i quan parles d'una xibeca es pensen que és la cervesa

Anònim ha dit...

per cer alt treu-ho.
REUNIFICACIÓ DE L'EMPORDÀ DES DE BANYULS FINS A PALS (comtat d'empúries, Jaume I no va ser mai el nostre rei)
Visca l'Empordà lliure i sobirà xD
(proximament tinc un projecte de blog sobre historia i identitat empordanesa)

PD: l'escut és l'actual pro et suggereixo que posis l'autentic el del comtat que era en forma de D i com la senyera però les franjes horitzontals i tal com tens en aquest 3 grogues i 3 vermelles començant a dalt per la groga i acabant a baix per la vermella)

PD 2: si t'interessa fer algo més gran et podria proposar de fer un foro-portal (un exemple el que tenim del futbol www.ultrestramuntana.net ) i ampliar continguts. Tinc un document en pdf de l'arxiu historic de castello amb la llista de pobles que formavene l comtat d'empúries ordenats per baronies, etc. et deixo el meu email sr.blop@gmail.com

Anònim ha dit...

Molt bona feina.

Les marranxes normalment son de plastic.

Anònim ha dit...

No sé si aixó és exclusivament empordanès, però ho he sentit a dir moltes vegades als meus avis...
Un tràmec, que seria una aixada per fer les regues, cabar, o el que sigui.

Felicitats pel blog!

Anònim ha dit...

"Tenir caprodo" sinònim de "caparrassa"

Anònim ha dit...

M'ha agradat el blog, i tot i ser d'un poblet al costat de Girona, juraria que, no només conec el 90% de les paraules, sinò que a més les utilitzo diariament. Potser els que parleu dialecte empordanès no esteu tan sols com creieu, xD.

Anònim ha dit...

Què et sóc dit!

no sé si és exclusiu empordanès però si que es diu i molt pels pobles de l’Alt Empordà a l’hora d’utilitzar un registre imperatiu sobre un marrec per exemple.

Anònim ha dit...

Eiii !
Felicitacions per la vostra iniciativa!!

Sóc una empordanesa de soca-rel i, no sé si teniu en compte, o que se m'ha passat per alt que, a l'Empordà fem servir el "meu" tant per home com per dona.

La "meu" àvia; la "meu" mare..., etc.

Ànims i endavant!!!

Anònim ha dit...

Farem noves aportacions noves, encara que tot i ser de Figueres les aportacions són del Baix Empordà...:

Esterrejar (acció de fregar el terra), la veritat no sé molt bé ni si s'escriu així, perquè només la he sentit fer servir a casa meu!!però sé que els avis de la comarca la diuen força...així k ja sabeu a recuperar mots!!

La següent:
Garrenc ( la meva companya de pis li diu rènac) la definició conjunta vindria a ser: Animaló petit que s'enganxa a gossos, gats (animals grossos) i els hi xupa la sang.

Au!!aquí les aportacions des del pis empordanès al cor de Catalunya!!

partícula elemental ha dit...

Endavant les atxes! Pit i collons!

Algunes paraules del cor de l'Alt Empordà:

Les llangonisses es baumen quan s'assequen malament.

Quan un jeu estirat amb indolència o sense consciència diem que està o ha quedat estarrassat.

Les galetes de molt de temps, es revenen, és a dir, venen revingudes.

Alguns creuen que son bones per xucara la llet.

És un fet científic que, les granyota passa per una fase prèvia que anomenem: capbussons

A alguns veterans se'ls pot sentir exclamar: Mecagumlapelld'unburrovell

Els nens entrameliats sempretenen la vista als dits, han de tocar tot el que veuen.

Sentit a Roses: -"mecagumlapetxinadivina"; posa't el sentiró, o pagues tu la multa.

Històries d'altres contrades a l'atles de partícules.

Anònim ha dit...

Us felicito, m'ho he passat molt bé llegint el diccionari. Ah! de Castelló d'Empúries en diuen que és poble de jutges i notaris.

Anònim ha dit...

Bones!!
Nomès puc dir que aquest diccionari és l'òstia amb patinet!!! (Expressió molt empordanesa).
No ho podem deixar perdre això!!
Visca l'empordà!!

Un de Palau


PD: Marzà s'escriu amb z.

Marta Cebrián ha dit...

Molt bona feina. Tanmateix, al diccionari s'hi inclouen un munt de paraules que no són exclusives de l'Empordà. La meva família no n'és pas originària i a casa usem moltes de les paraules que heu incorporat al diccionari.

carn d'olla ha dit...

he seguit rumiant: rexinxolat (anar ben arreglat)
Anar quillo o ben quillat (idem)
Les galetes passades : reblanides
"Parlem de naps que la mare en cuina (per canviar de tema)

Rosamaria ha dit...

fer una corriguda(anar depressa)
Ves amb un salt (idem)
envia't el que tens a la boca (empassar)
tiberi (un bon àpat)
botir (inflar)
estar botit (estar enfadat)
trobar tronxos a la sopa de pa (si no has passat el pimer)

Anònim ha dit...

estar esperitat

Anònim ha dit...

Hola companys! Em sembla una idea genial lo del diccionari! Sóc empordanesa de tota la vida. Vaig passar 7 anys a Barna estudiant (on es reien de mi a vegades per com parlava..) LA veritat és que moltes no em sonen però d'altres és tal cual ho expliqueu!!Malauradament el jovent ja no en fem servir tantes.

Bé ara us en dic unes que em passen pel cap a veure si han sortit d'algun lloc!
- "Raixondeia": aquella estona que passa des de que sona el despertador fins que t'aixeques de veritat. La meva mare quan jo era petita i no em volia aixecar em deia "Bueno, et deixo fer la raixondeia" o jo li deia "deixem fer 10 minuts la raixondeia" (aquesta expressió només era vàlida pel matí)

- "Deixar pixar el macho": una expressió que el meu pare encara utilitza, que ve a dir "deixa passar el temps i ja veuràs com demà ho veuràs més clar" o "consulta-ho amb el coixí".

- "Blincar": situació en que una cosa es torça formant un arc. Ex: " no blinquis tant l'esquena que et faràs mal" o "se m'ha blincat la forquilla" (perquè he fet massa força )

- "Ara pla"!!! (no se si hi és, però crec que és típica d'aquí no?) = ostres!!!

Bé això és tot, si penso amb altres ja us ho faré saber!!

Marta ha dit...

Hola companys! Em sembla una idea genial lo del diccionari! Sóc empordanesa de tota la vida. Vaig passar 7 anys a Barna estudiant (on es reien de mi a vegades per com parlava..) LA veritat és que moltes no em sonen però d'altres és tal cual ho expliqueu!!Malauradament el jovent ja no en fem servir tantes.

Bé ara us en dic unes que em passen pel cap a veure si han sortit d'algun lloc!
- "Raixondeia": aquella estona que passa des de que sona el despertador fins que t'aixeques de veritat. La meva mare quan jo era petita i no em volia aixecar em deia "Bueno, et deixo fer la raixondeia" o jo li deia "deixem fer 10 minuts la raixondeia" (aquesta expressió només era vàlida pel matí)

- "Deixar pixar el macho": una expressió que el meu pare encara utilitza, que ve a dir "deixa passar el temps i ja veuràs com demà ho veuràs més clar" o "consulta-ho amb el coixí".

- "Blincar": situació en que una cosa es torça formant un arc. Ex: " no blinquis tant l'esquena que et faràs mal" o "se m'ha blincat la forquilla" (perquè he fet massa força )

- "Ara pla"!!! (no se si hi és, però crec que és típica d'aquí no?) = ostres!!!

Bé això és tot, si penso amb altres ja us ho faré saber!!

marta ha dit...

Ei, donar el meu suport a paraules com engabanyar, vianda, lleixa, granyal, escarpir.

Jo no havia sentit "me cagu'm la pell d'un burro vell" però sí "MACAGU'M LA SANG D'UN BURRO BLANC" , que la deia el meu avi.

Algú ha dit que marrà no era un porc. I jo hi estic d'acord perquè encara utilitzo una expressió que és "SER MÉS TOSSUT QUE UNA BANYA DE MARRÀ"!!

Salut a tothom!!

atzu ha dit...

Simplement genial, us felicito !

Anònim ha dit...

- Resposta a un Escalenc/a:Els habitants de Torroella a l'Escala els anomenen LLADREBURROS; conta la història, segons la meva besàvia, que avanç quant encara no hi havia cotxes, els Escalenc anaven a passar dies de festa a Cala Montgó, i es clar i anaven amb Burro, i allà els esperaven amagats els de Torroella de Montgrí, esperant que badessin per robar-los els burros, i com molt bé indica el nom, ho aconseguien. jejeje

RESPOSTA_Doncs els de Torroella diem als escalencs,ESQUENA PELATS,ja que després no tenien els burros que els ajudessin a treure les barques del mar i se'ls hi pelaven les esquenes!

- Per cert, Taialar el meu avi també ho diu i és del Pla de l'Estany.
- Voldria afegir una paraula torroellenca (no sé si es diu a algun altre lloc): maniga sisada (samarretes sense manigues, o sigui de tires).

Boníssim el diccionari!! Felicitats!

zel ha dit...

I encara, a Viladamat i Pelacalç diuen "mecagun la santíssima col verda" per no renegar a l'engròs... I d'un petit precipici o trencant de terra, en diuen un "ribastu" i a Figueres, un "timbarru" "Ha caigut per un timbarro i s'ha trecat el....)
He disfrutat molt, us seguiré!

Monica ha dit...

Eis!!! Com mola això!!! ja era hora de tenir un diccionari empordanés que ajudés a l'altra gent a entendre'ns! xDDD ... Jo us en deixo dues:

Estuviar: manera de dir "Estalviar".
Gordar: "Gordar els cabells" no tallar-se els cabells, deixar-los llargs.

Fins aviat!

Mònica

Marc ha dit...

Boníssim i enhorabona! Quan ho llegeixes per primer cop s'escapa el riure (Sobretot si ets de l'Empordà). També estic d'acord que hauria de ser Empordanès.

Dos afegits: Basarda també la utilitzo com a sínonim d'ànsia.
Llampmamati ho he sentit al meu entorn tota la vida com "llamamàtic".

Felicitats!!!

Anònim ha dit...

Felicitats pel blog!!!
A Llançà els del port si que són potamolls pro els de la vila sempre han sigut potabruts i no potasecs!!!!

Svg.

Anònim ha dit...

Genial el diccionari, ja feia falta, hem de conservar el nostre empordanès que s'està perdent, i aquesta és una bona manera de fer-ho, que rodi força!

A Llançà sempre he sentit a dir "que ets caluix" (als homes) i "caluixa" a les dones!

I "Axurit" un fotimé de vegades també!!!

Visca l'Empordà!

Anna

Albert Alemany ha dit...

Ei Genial!!

Anims companys!



www.albertalemany.com

Anònim ha dit...

Sóc de l'Escala i faig el mateix (paraules escalenques). En el blog:
www.tornalatocarsam.blogspot.com
Us vaig dir: eo ! com a salutació.
I els de Roses els diem ànecs.

Anònim ha dit...

Ei, molt bona iniciativa!!
Us felicito!
Aviam, he trobat a faltar la paraula "manyaga" (carícia)... aviam si ho podeu confirmar! ;)
Apa, fins la propera!

Sil d'Avinyonet

Anònim ha dit...

felicitats per l'inciativa, jo sóc baix empordanenca i me'n sento molt identificada!!!
SALUT I ENDAVANT!!!

partícula elemental ha dit...

Salut.

timbarru pot derivar-se de estimbarru, del verb estimbar-se, que efectivament vol dir caure per un precipici o desnivell: "es va estimbar per un estimbarru amb la tartana".

atles de partícules

Xavier ha dit...

Hola compatriotes empordanesos, jo sóc de l'empordà del mig. M'ha semblat que hi faltava alguna paraula al vostre diccionari. Nosaltres diem coses com "grop" (pel mal temps que es veu venir, o fem servir la forma "pleurà" per dir "plourà". Us serveixin o no, ja miraré de pensar en alguna altra que no tingueu encara.
A reveure!

Anònim ha dit...

Ah! una altra... "pessigoles" en comptes de "pessigolles"...
algú més ho dius això? ;)

sil

Anònim ha dit...

si jo dic pessigolas

Anònim ha dit...

si jo tember dic pessigolas

Anònim ha dit...

per que-- BORRASSÁ--es diu axis
mol antigament a avia un home que tinia un burro i se li ba esquibar,i el pobre home es ba posar a cridar.....BURRO SA ..BURRO SA....BURRO SA....i des de les horas el poble es dio ---BORRASSÁ...

Anònim ha dit...

ESQUIBAR vol dir que l´animal sespanta i errenca a corre.
SA ...es diu cuan vols que l´animal s´aturi, SAAAAA...SAAAAA.SAAAAA.

Anònim ha dit...

Enhorabona, acabo d'entrar aquí i m'he sorprès.

M'encanta la iniciativa que algú ha tingut per fer aquest blog.

Jo també sóc empordanesa de pró i molt i molt ben encertat totes les paraules. Ara quan algú no m'entengui parlant l'enviaré directament a aquest blog, així em deixaran en Pau una estoneta.

Molt bé i et/us torno a felicitar!!!

Monica ha dit...

Iepa!! Us deixo dues paraules més que ens identifiquen com Empordanesos:

Estarrussar-se: estirar-se a l'herba a parar el sol.
Trigar: Tardar a fer una cosa o arribar algún lloc.

Vinga...Fins aviat!!!

una lingüista elitista ha dit...

M'ha agradat molt!!

TONI ha dit...

Afgà: Home nascut a l´Afganistan, n´hi ha d´altres però son americans, britànics, canadecs, holandesos, espanyols i 1 figuerenc. Femeni: No el sé, no n´he vist cap, les fan anar tapades els molt cabrons.
Cabró: Afgà que fa tapar la seva dona perque no se la vegi.
Burka: Mocador que es posen les dones per tapar-se. Jo el posaria als homes però en el forat del....
JA PARO!! Salutacions cordials desde la terra de l´Afgà!!!!!

Anònim ha dit...

hola Toni aixo son comentaris de mol mal gus,aqui es preten possar paraules del empordar.

GDIAE ha dit...

Ei Toni.. com va per l'Afganistan?? Veig que ens segueixes fins i tot des d'allà.
Tot i que són paraules gens empordaneses, ens en fem el càrrec
Fins aviat
Per cert, aquest és el comentari num. 100

la Teresa ha dit...

Hola

Enhorabona per la iniciativa i la feina feta! Us acabo de descobrir. Tota una troballa!

Bé,us deixo una paraula que sempre he sentit a casa (a Castelló d'Empúries) i que no hi ha manera de trobar en cap diccionari extraaltempordanès: "fainanc" o "feinanc", en el sentit de gandul, carrincló...

Ànims i endavant amb el diccionari!

la Teresa ha dit...

Perdoneu,

És que el vostre blog m'ha impressionat i no em puc estar de fer-vos més propostes:

- "ertero" = espavilat

I, com a dita dels pobles:

"A l'Escala maten l'oca i a l'Armentera se la foten"

partícula elemental ha dit...

Tres correccions:

1 - Ambosta: és un terme present al català general, i la recull el DIEC amb l'ortografia EMBOSTA.

2 - Revisons: Ja hi ha l'entrada rabissó, que és com s'escriu (de rabassa).

3 - Proposo que per al terme "rojar", s'adopti la transliteració habitual i internacional de l'àrab per expressar la jota castellana: kh, així quedaria: arrokhar. De manera contrària s'indueix a error i confusió.

Salut

Anònim ha dit...

Voldria que s'eliminés un error a l'entrada "som". Senzillament es tracta del verb ser (en 1ª persona), que s'utilitza com a auxiliar amb alguns verbs de moviment, tal com ho fa el francès, l'alemany, l'italià, etc.

Hi he anat (català stàndard)= Hi sóc anat o hi som anat (empordanès)
Hem arribat (català stàndard) = som arribats o soms arribats (empordanès)

quimesp ha dit...

cogomella i pampa no son pas el mateix bolet.Res a veure

Enric ha dit...

Us proposo una expressió que no diuen en cap altre lloc crec: anar a l’ideia = anar per feina

Anònim ha dit...

llufe...es una persona que o vol saver tot i que es fica per tot arreu.
llufe...es un pet sense soroll pero la pudor se sen

aleix ha dit...

Eis, mira, ke es: Pau, Palau, Vilajuiga, el Castell de la Garriga i El castell de quermanço tiren pets a castelló


Visca Marzà!!

partícula elemental ha dit...

Agafar un rebaixí, estar enrabaixinat: agafar una emprenyada, estar molt enfadat.

Elscollonstescatiré ha dit...

Escatir no és pas fer caure les olives, és treure'n els rebrolls que broten de les arrels i la part de sota del tronc de les oliveres.

Anònim ha dit...

està molt bé la pàgina!
però jo sóc de riumors i sempre he dit que sóc riumosenca, amb una essa!
xd

i també es diu esglèsia o iclèsia.

muaa

Anònim ha dit...

Sòc de Figueres, i del "feques" en dic "freques", la basarda per mir és tenir por, dels albercocs en dic abracocs, quan em fa mal el cap tinc el "cap xarbot", els nens son la mainada i la rotija me la fa l'oli massa fort...
M'ha encantat la vostra iniciativa, sobretot pel que fa a la paraula "freques" que em pensava que només la deiem a casa nostra...

Emporivm ha dit...

Us falta la GUILLA (guineu) i la XIBECA (òliva)

Salut i 33


Empordà empordanès i català

Anònim ha dit...

Babeca = Xibeca = Òliva
Babeca = Persona de poques llums, curteta.

Barri de les Babeques (un barri de Roses)

Desmoblat -> 'El cel avui està ben desmoblat, no hi ha ni un núvol'

'Estar als fangassos' -> estar tant tip que hom no pot acabar-se el plat de menjar.

'tall' -> trossos de carn en un plat d'arròs

Emporivm ha dit...

Josep, Llorenç, Vicens, amb e oberta a diferencia dels de can fanga que fan servir la e tancada.
El riu Ter amb e oberta.

Aliquetes per alicates.

Vam (anar, comprar etc) en comptes del vem dels pixapins.

Jeure en comptes de jaure.
Tenca (la porta) per tanca
Embrutir per Embrutar

Emporivm ha dit...

ai ho he dit al reves els noms xD

e tancada i els xaves e oberta

Anònim ha dit...

Jo la coneixia així;

a terrades tots son lladres, a llers tots son pillets i a lladó hasta el rector.

Anònim ha dit...

Que sapigueu que la majoria de paraules són del garrotxí, adaptades pels alt-empordanencs.
Haurieu de citar les fonts, perquè hi ha discussions sobre la provinènça de moltes d'aquestes paraules.

jue ha dit...

Canvieu el nom del diccionari. Diem-ne del dialecte nord-oriental
;) Seria més exacte, perquè la majoria, per no dir totes, són a més d'una comarca: garrotxa, ripollès, alt i baix empordà, pla de l'estany,gironès i fins i tot a la selva. També segons on de la plana de Vic. Així que, la iniciativa, fantàstica, però una mica creguda per dir que només és de l'alt empordà. (no vull ofendre eh)

jue ha dit...

Per cert, si ho amplieu, us en puc dir tot un "reguitzell" (moltes). Per exemple reguitzell
:)

jue ha dit...

El marrà, contestant a lo que es diu, és el mascla de l'ovella.
Lo que se'n diu del porc és el berro (pronunciat bèrru), el mascle dominant dels porcs. La femella és la truja, per qui no ho sàpiga :)

Anna ha dit...

Hola! Molt bona iniciativa! Endavant!

Només m'agradaria fer-vos un comentari: tingueu en compte que no totes les paraules i trets són únicament i exclusiva empordaneses. N'hi ha també que són pròpies del Pla de l'Estany (els meus pares són d'allà i els hi he sentit dir tota la vida) i segurament, d'altres contrades de la província (per exemple, això d'afegir una t o una k a la primera persona del singular del present d'indicatiu dels verbs).

Intentaré afegir cosetes també jo.

Una abraçada,

Anna

Aniol ha dit...

Sóc de Besalú i trobo genial aquesta iniciativa!!
Nosatres tabe fem servir algunes expressions que poseu aquí.
i no anem a repàs, anem a confe!! :)

i no sabem qui a sigut.. no sabem qui a SET!


petonss

Gratonell ha dit...

Ieps, a l'apartat "G", a la paraula GRANOTELL - Cranc de mar dit a l'Escala, no és correcte. La paraula correcte és GRATONELL.

Vinga, una salutació

Anònim ha dit...

eeep garrigàs té gentilici de debó, almenys que jo sàpiga, és Garriguenc/-a

LLuis ha dit...

El mot ESCATIR, crec que es molt clar que vol dir podar i no fer caure les olives, que es diu BATRE. Batre les olives ó Batre l'olivera es fer caure les olives a terra. Soc de l'Alt Empordà, de Cabanes

Anònim ha dit...

molt bé, us acabo de descobrir
acotiar (tapar amb roba del llit)
mesell (prim i dèbil)
Fins aviat !!!

Anònim ha dit...

En tinc una altre, a Mollet diuen molt: està escarquillat/ escarquillada, referint-se a quan un nen estar molt despert, espavilat.

Anònim ha dit...

Moltes paraules i dites mateixes que a Perpinyà, visca el Nord del nostre pais...

engavanyar va amb V al DIEC
SAMAL és : semal
Singlut ho cal escriure : Singlot (la O tancada en U és tipica del Nordcatalà)

partícula elemental ha dit...

junoll

Anònim ha dit...

ensiamada no es una ensaimada sino que es una amanida d'ensiam

Anònim ha dit...

Mesell: dit d'algú que és molt tossut
Tencar: enlloc de Tancar

cvilagran ha dit...

xiliu-a = petit-a

Esquenapelat ha dit...

I també:

Tiliu, miniu, pitiu = petit

Gran diccionari!!

Anònim ha dit...

Hola, hola,

Com a nouvinguda i interessada pel dialectalisme aniré tafanejant pel bloc. Hi ha una cosa que hauríeu de corregir: entreu 'ambosta' amb 'a', per la barreja amb 'almosta ('aumosta' a les terres de l'Ebre)', però ha d'anar amb 'e', com surt al diccionari normatiu (té el mateix so).

Continuo tafanejant, doncs,

Pilar

Anònim ha dit...

sant tornem-hi!
...que bé que m'ho estic passant, perquè conec gent de la Fatarella (Terra Alta) que es diuen Gironès de cognom, és a dir que la població fou vinguda de Girona a l'Edat Mitjana. I resulta que hi ha alguna paraula que es diu igual, com per exemple 'cuixot'!

Bé, això a banda, heu escrit 'bussoga' amb 'u' i cal escriure-la amb 'o', com consta al DCVB (encara que soni amb 'u' la primera 'o').

Pilar

Anònim ha dit...

I la tercera per avui.
Surt al diccionari que 'graciosa' (aigua amb gas i sucre) en diem 'gasosa' a la resta de Catalunya. I no... al Baix Llobregat també hem begut 'graciosa' sempre, amb gràcia i no amb gas. caldria rectificar l'entrada.

Anònim ha dit...

Hola,

L'entrada 'llombrigu' s'hauria d'escriure correctament:'llombrígol' ;i, si es vol, esmentar que es pronuncia [llumbrigu]. I treure que és curiosa, perquè és igual que 'plànol' i 'nínxol'.

Anònim ha dit...

I la tercera per avui, també.
L'entrada 'plansonar' ha de ser 'plançonar', que ve de 'plançó'. El DCVB recull que s'usa a l'Empordà i en dóna la definició, que estaria bé de copiar literal.

Siau!

Anònim ha dit...

Bones, visc a Figueres i a ca meu diguem molt EMPITOFAR-SE, que significa emborratxar-se, agafar una TURCA.

Adéu i boníssim el bloc.

Noctiluques ha dit...

ei! molt bones!

Trobo a faltar a la "F", "FRED"! Però per especificar la feminització que fem els empordanesos del nom: "La fred".

enhorabona pel vostre enginy!

Salut!

Anònim ha dit...

En Jory Jory yuhu de l'Armentera ha dit: a l'Armen de les tisores en diguem "estidores" i, de les nespres, dispenses.

Joan Morales i Dumanjó ha dit...

BADAR. Jugant amb l'altra acepció d'aquesta paraula, la meva àvia que era de Castelló d'Empúries, quan jo aguantava un sac obert on ella hi abocava gra o alguna cosa em deia "nen. bada i no badis!"!

Anònim ha dit...

Ni Xiu ni remoliu....
Expresio que fa servir la meu mare...
vol dir que no em fa ni fred ni calor..alguna cosa et deixa indiferent..Ex.Aquesta pelicula no em fa"ni xiu ni remoliu"..ma mare nascuda a Ventallo de tota la vida..

Jordi Figueres

Anònim ha dit...

per molts anys! m'heu fet riure. 3/4 parts de ca meua que son de l'Emporda (alt i baix) -que consti l'altre quart, de Girona. Molt bona feina!

Anònim ha dit...

eii! felicitats pel diccionari m'ha agradat molt:)
jo també ihi posaria AL TANTO, que es anar amb cuidado. I també posar que els de per aqui en comptes de dir per exemple: El Manel, diguem EN Manel.
Buenu, havera si ho renoveu una mica, que n'hi teniu moltes de noves per posar!:D

irene ha dit...

Bones,

No he tingut temps de llegir-me'l amb atenció però m'ha encantat aquest blog. He estat els anys de carrera a Barcelona i hi havia un parell de paraules, que crec que no heu posat (ja us dic que l'he mirat per sobre, però tinc ganes de trobar temps per entretenir-m'hi) que són:

un xic: una mica
artero/artera: jo sempre ho he sentit com a sinònim d'eixerit, però normalment és quan algú ha estat malalt o li ha passat alguna cosa, i quan es va recuperant se li diu: mita'l que artero que va!

Sóc de Castelló d'Empúries i em sap molt greu haver perdut moltes de les coses que diuen els nostres avis, com per exemple parlar amb el "ser" com a verb auxiliar: avui sóc nat a comprar pa.
Però el nostre professor de català ja ens ho deia, sous la generació post-tv3...

MOLTES FELICITATS!!

Anònim ha dit...

I el mutort! el mutort de la motu fa la perla.

Anònim ha dit...

Aquí un de Can Fanga.... molt bona feina feu fent que aquestes paraules no es perdin, felicitats!

M'agradaria afegir, però, que moltes (i quan dic moltes vull dir moltes) d'aquestes paraules les deia la meva àvia (barcelonina i de pares i avis barcelonins) les diuen els meus pares i les continuo dient jo. Així que no tots els mals venen de Barcelona. Em sembla que la riquesa de la nostra llengüa no la mantindrem ni amb TV3 ni amb els diccionaris fets allà on sigui ni amb l'estandarització, sinó tenint els ous de fer servir la manera de parlar que vam aprendre a casa a tot arreu.

Carles Vilà i Camps ha dit...

Podem afegir "pessiga" en el sentit de "crema", ie, una sopa pessiga.

També, per influència francesa, paraules com "quan" les pronunciem com "con", evidentment amb o tancada (l'empordanés la o oberta sembla que no existeix, si més no no la diferenciem).

Per altre banda, els que som de Torroella de Montgrí, no diem "Torroella" sinó "Tarroella", ie, fonèticament la primera o passa a ser vocal neutre.

Anònim ha dit...

M'encanta el blog! Seguiu així!
Podeu afegir aqueste paraules: trumfes viues(patates fregides), fressa(soroll), tomata, trempat(espavilat), butir(inflar), sirar(enllustrar), emporlar(tirar ciment).

Empordanesa figuerenca

Atrapat en el temps ha dit...

Magnífic treball. Sembla que ja no s'actualitza, però, quina llàstima.

Anònim ha dit...

Felicitats! Molt bona feina. Com que veig que diuen que no s'actualitza, copio l'adreça d'un "germà petit" que vaig fent jo, quan se m'acudeix quelcom (la meu àvia hauria dit "culcom" i no és cap atavisme): http://unagranilliure.flog.cat
Al mateix temps, el suggeriment que vaig fer a l'adreça de contacte: s'hi podria afegir "capsa" i "capsot".

Anònim ha dit...

També es diu xarbotar.

Sònia ha dit...

Hola, encantada d'haver-vos trobat!

Em sembla que no teniu comptada l'expressió "dies de fené" (fené, fener...que vindria de feiner), aplicat als dies entre setmana de dilluns a divendres.

Llavors hi ha el moble del rebedor, que a casa sempre se li ha dit "taquillon", que segur que ve del francès, i no sé si és només cosa de casa meva o bé hi ha més gent a l'Alt Empordà que la utilitza.

En fi, moltes felicitats i endavant!

Anònim ha dit...

He conegut aquesta pàgina tot just ara. Em sembla patètic pretendre "traduïr" barbarismes usats per gent de poca cultura com a paraules autòctones i en aquestes pàgines n'hi ha un bon grapat. Cal no perdre les paraules que realment tene un significat i són originals, però cal corregir i oblidar les expressions usades per comunitats que per manca d'ensenyament i cultura han anat desviant i deformant. No perdem el nord !

Anònim ha dit...

Ei tinc una petita correcció!
A l'apartat dels gentilicis, als Llançancencs del port si que s'els diu Potamolls, però als de la vila se'ls ha dit sempre Potabruts, no pas Potassecs!

Gràcies!

jpgine ha dit...

BASARDA un altre exemple d'afrancessament de la nostra llengua?? No existeix en francès aital mot. Un nordcatalà

jpgine ha dit...

A Capgirell voltereta és un castellanisme

Anònim ha dit...

ESCALLARINC és Esquellerinc (ve d'esquella)

Anònim ha dit...

És EscOmpixar i EscOrranc (O etimològic)

eMbarrufar

jpgine ha dit...

GARZALA és Gresala per metàtesi

jpgine ha dit...

GRASSiosa o GraCiosa

Llamp me mati i no "llampmamati"

Anònim ha dit...

LLUÇADA. Cullerada de sopa agafada amb la llossa.
LLUFAR. Fer el/la llufa. Espiar, tafanejar. Posar-se allà on no et demanen.
LLUMILLU. Foètica empordanesa de llo
Llombrígol és un geosinònim de melic i no quelcom d'estrany
LloSSada i no *Lluçada (ve de Llossa)
Llomillo és un castellanisme grosser

jpgine ha dit...

MASSELL. No és MeSell??

jpgine ha dit...

REVISONS. Cep ideal per fer un bon caliu per coure carn.
REVITLLAR. Acció de llençar aguna cosa amb força.

Revisons és RABissons variant de Rabassons
ReBitllar amb B de Bitlla
Rotija no ve de rotar?

jpgine ha dit...

ROJAR. Vomitar, arrujar, treure la primera papilla, trallar, regentar (La Vajol i Maçanet),... És un pur castellanisme

XOrregall EscOrregall (grafia correcta)

MontseMu ha dit...

Garric-garrac : sonall, joguina senzilla amb mànec que bàsicament fa fressa i prou.

(M'ha encantat trobar aquesta pàgina...)

MontseMu ha dit...

Ah, i a casa dèiem que teníem cap rodo (no "rodó", eh?) quan teníem mareig, però no pas del de 'gomitar' sinó el que t'agafa després de fer unes quantes voltes. O uns quants capgirells :)

Anònim ha dit...

Ep, pallarida no es berberetxu, es lapa!

Grum Cot ha dit...

Ep, un jec no és una jaqueta. Una jaqueta és un jec més petit, més estret, més prim.....

A Palamós una pastanaga és una estafanòria.

Lleonard ha dit...

Doncs des de Banyoles, d' "ensiamada", en diem (o n'hauriem de continuar dient) flaona. Si un nen petit pren mal, li diem: t'has fet nai bufó ? (o maco) O, per altra part, si de la ma de la seva mare i després d'haver plogut, aquest nen s'entreté en trepitjar l'aigua un xic acumulada a la vorera, s'el renya tot dient-li: nen, no trepitjis el biot !. En el capitol de les frases fetes, posem pel cas allò de: a cavall regalat no li miris el dentat -cópia calcada del castellà- tenim, a Banyoles una fórmula molt més adient i eufónica: A pela d'hom ! en el cas de quelcom que no val ni una escorça d'hom (o om ) Per acabar, una altra. I és en aquell cas en que hom confesa -a un conegut- que vol xerrar quelcom per a desprestigiar algú: Ah si ! si ho fas ho diré a guillot i parrot !! Cal dir que Parrot fou un guerriller temible que actuà a Castellfollit de la Roca durant la guerra napoleónica.