ATENCIÓ

Canvi de correu electrònic
Poseu-vos en contacte amb nosaltres a:
gdiae2007@gmail.com

MERCI

12.11.07

GDIAE (hem actualitzat amb tots els missatges rebuts !!! PER FI !!!) GRÀCIES A TOTS/ES. Però continuem ......

A

[AIGA]. Fonètica empordanesa de la paraula aigua.
[AFOGAR]. Fonètica empordanesa d'ofegar.
AGLÀ. 1. Fruit de l'alzina o del roure. Masculinització de la forma femenina la gla: "Aquest roure dóna molts aglans" (per moltes glans). 2. Fer un pet com un aglà. Rebentar. Petar.
AGLANAT. Cansat, abatut. Sentit a Maçanet.
AIXALIGAT. Viu, despert, capaç. Sentit a Maçanet.
ALBRE. Arbre.
ALIQUETES. Tenalles o estenalles
ALLARGAVISTES. Prismàtics.

AMBOSTA
. Mesura de volum a l'hora de donar menjar als animals. Generalment, era el pinso que cabia en les dues mans juntes.
AMONT. Sinònim d'amunt.
APOLIT. Anar a poc a poc. Sentit a La Jonquera i Darnius. Veu per fer alentir el pas del matxo o la mula que estiraven del carro. Antònim de "Arri".
APOCOLIT. Covard, poruc, sense esma. Sentit a Maçanet.
ARREMANGAR/ARROMANGAR. Acció de pujar les mànigues d'un jersei, camisa o brusa, des del canell direcció l'aixella.
ARRODIT. Persona amb poca empenta.
ASPRE. Terreny gens planer
[ATMETLLA]. Fonètica empordanesa d'ametlla.
AULINA. Alzina. Sentit a la banda de la Garrotxa de l'Empordà (Lladó, Cabanelles, Albanyà).
AVIAM. Sinòmim de "a veure", en to dèbilment amenaçador. "Aviam si hauré de venir jo".

B
BABECA. 1.Persona de poques llums, curteta. 2. Òliba. Xibeca.
BADAR. Estar més o menys oberta una cosa susceptible d'obrir-se o de descloure's; "Bada la bossa que hi ficaré les taronges". Obrir al llarg, produir una fenedura; "Badar el cap a algú d'un cop de roc".
BADIU. finestra de mig arc.
BAIMARÍ. Deformació fonètica de "bany maria".
BALCA. Nom empordanès de de la boga.



BANASTA. Babau.
BANYULENC. Tramuntana banyulenca. Gregal.
BARJAULA. Dona de moral i ètica molt difoses.
BASARDA. Sinònim de por. Un altre exemple d'afrancessament de la nostra llengua.
BASSETA. Trona pels nens petits.
BATRE LES PERNES. Morir-se
BITLLOT. Caixa grossa per la fruita.
BLINCAR. Doblegar. Torçar. Doplegar.
BOIT. Boig.
BOSCAI. Branca o tronc de reduïdes dimensions per fer foc.
BOTIR. Inflar alguna cosa, una pilota, una roda.... "Estar botit", estar tip, fart de menjar. "Botir la cara a algú", figuradament, pegar violentament a algú.
BRICOC. Albercoc.
BRUEL. Fort crit.
BRUNYOLS. Bunyols.
BULLOTA. Ampolla d'aigua calenta per escalfar el llit.
BURRIGAR. Aixecar el terra amb el morro, típic de senglars. Sentit a Maçanet.
BUSSOGA. Bony que surt després de que t'hagin badat el cap amb un roc.



C
CABASSA. Bressol pels nadons. Cabàs gros, però gros, eh?
CACAUS. Sinònim de cacauet.
CAÇAR. Utilitzat com a sinònim de buscar. Anar a caçar bolets; Anar a caçar espàrguls,....
CAIRAT. Biga de fusta.

CAIXÓ. Calaix.
CALCES. Pantalons. Antigament, qualsevol peça de vestir amb camals.
CANCALLETA. Fer la trabanqueta a algú, fer-lo entrebancar.
CANIGONENCA. Tramuntana amestralada.

CANYÓ. Pren el sentit de gola, tràquea. El menjar s'encanyona, s'empassa.
CAPARRASSA. Molèstia o mal de cap. Migranya. "Tinc una caparrassa avui..."
CAPGIRELL. Altrament conegut com tombarella o voltereta.
CAPÓ. Nom empordanès aplicat a petites ardeides (esplugabous, martinets,...) i també al capó reial (cercarem foto).
CARCANY. Persona que no serveix per res.
CARMELL. Moc que cau del nas quan fa fred.
CARNÚS. Carn podrida o en mal estat.
CARRINCLÓ. Lent/a o que fa les coses molt a poc a poc. Maimó.

CARROTA. Arrel comestible, molt nutritiva, gruixuda i taronja de la Daucus carota, planta biennal de la família de les umbel·líferes, de fulles bipinnatisectes i amb flors blanques o roses. Paraula adoptada clarament per la nostra proximitat amb la parla occitana.
CASQUET. Borratxera. Empitofada.
CASTÍS. Sinònim de trempat.

CATAU. Cau d'algun animal.
CAVIC. Tràmec
CIRAR. Enllustrar les sabates.
CIRATGE. Sinònim de betum.
CLAFERT. Ple, atapeït.
CLAPADA. Petita zona natural on predomina una sola espècie vegetal. He trobat una clapada de bolets.

CLIVILLA. Turmell.
CLOELL. Clavaguera.
CLOT. Forat o concavitat en la superfície d'un cos sòlid, del terra...
COCOLIU. A Lladó, n'hi diuen així d'un dia gris i tapat.
CONFERÈNCIA. Classes de repàs fora de l'escola
[CONTS], [CONTES]. Fonètica empordanesa de quants, quantes.CORTS. Lloc on hi havia el bestiar, generalment porcs.

COSSA. Patada, cop de peu.
CÓRREC. Corredor o passadís però també barranc, escorranc.
CRUSCA. Polvet esporàdic.
CUCOTA. Cassola que és de metall i amb tapadora. Les de fang són cassoles.
CUIXOT. Pernil.

CURCULLA. Petxina.
CÚRRIA. Politja.
CUTRINELL. Recipient on es posava la farinada per menjar els animals. Sentit a Mollet.


D
DEBATUT. Quantitativament, molt. "Ha caigut un debatut d'aigua". També pot significar pallissa "Li han fomut un bon debatut".
DESDIR-SE'N. No mantenir algú el que ha dit, el que ha promès, allò a què s'ha compromès. Curiosa és la formació del seu verb, el qual oralment no segueix (com sembla que hauria de seguir) la conjugació del verb dir. Exemple: no diem "m'hi desdic" sinó que diem "m'hi desdeixo" o "me n'he desdit".
DESEMPRÉS. Sinònim de després
DESINGUST. Sinònim de disgust.
DIDORTES. Branca dels ceps. Sentit a Espolla.
DISPENSES. Nespres a L'Armentera.
DOPLEGAR. Veure BLINCAR.
DORCA. Cantina per anar a buscar la llet a la vaqueria.
DUGUES. Dues.


E

EIXIDA. Entès com a sinònim de terrat. "Hem estés la roba a l'eixida".
[EIXORIT]. Fonètica empordanesa d'eixerit.
EMBRUSTEJAR. Fer trampes, trampotes
EMPESSEGAR. Entrabancar-se.
EMPINYOCAR. Empassar, menjar. Sentit a Maçanet.

EMPITUFAR-SE. Agafar una bona merda, borratxera, turca. Potser en català correcte seria més aviat ENBARRUFAR-SE.
EMPREONAR (la llet): quallar-la amb el quall tradicional vegetal (preó) normalment per fer recuit
ENAIGAR-SE. Omplir d'aigua. A la farmàcia, a Figueres, entre altres coses, hi havia un producte que s'anomenava “medecina per l’enaigament” i la compraven la gent que havia tingut el segon fill, per donar-li al primer que “estava ben enaigat”: no menjava, estava trist i dèbil, segurament a causa de la tristor per la presència d’un altre germà que li restava protagonisme.
ENCANYONAR. Tragar.
ENCAPARRAR-SE. Capficar-se molt en algun afer. "No val la pena que t'hi encaparris tant".

ENCAPOTAT. Quan el cel està ennuvolat, gris, que sembla que ha de ploure.
ENDIVINAR. Endevinar.
ENFARFEGAR. Atipar-se d'una cosa, sovin empalagosa, fins avorrir-la.
ENFARFEGUIT. Sinònim d'atapaeït.
ENGAVANYAR. Quan la roba t'incomoda, generalment per què abriga massa. "Aquest abric m'engavanya molt".
ENRECORDAR-SE'N. Recordar alguna cosa. "No te n'enrecordes?"
ENSIAMADA.
Ensaïmada.
ENTALIAR-SE
. Assabentar-se d'alguna cosa. "No me n'he pas entaliat".
ENXERINAR. Fer emprenyar a algú.

ENXERINAT. Emprenyat.
ESBERGÍNIA. Albergínia.
ESBOTZADA. Onada de mar que trenca amb força. Genèricament, ona.
ESCALLARINC. Picarol (dels que sonen i fan ning-ning, no pas dels altres)
ESCALLIMPAR. Veure passar alguna cosa molt ràpid.
ESCAPÇAR. Tallar o treure l'extrem d'alguna cosa. Dividir un jugador el joc de cartes, un cop remenades, en dues piles.
ESCARPIR. Desenredar els cabells.
ESCARRABITLLAT. Eixerit, espavilat.

ESCARRASSAR. Esforçar-se molt per fer alguna cosa.
ESCARQUILLAT. Despert, espavilat. Sentit a Mollet de Perelada
ESCARXOFA. Carxofa.
ESCATIR. Acció de fer caure les olives de l'olivera amb un pal. A Agullana, el fan servir com a sinònim de podar. En qualsevol cas, sembla que té a veure amb el món de la botànica. D'altres l'empren per referir-se al fet de treure els rebrolls que surten a les arrels i a la part inferior del tronc de les oliveres.
ESCOTORIT. Espavilat, viu, trempat.
ESCUMPIXAR. Efecte que produeix el pixar contra vent. Generalment, només s'atribueix al sexe masculí. "T'has ben escumpixat".
ESCURÇA. Màquina per fer punta al llapis. Sentit a L'Escala.
ESCURÇAR. Fer més curt o encongir. "Hem d'escurçar els pantalons". ESCURRANC. Córrec.
ESGALÀPUT (o Esclàput/Esglàpol/Esglàpet). Gripau (pot ser que no sigui blau, el gripau, blau, babau).
ESGAVELLAR. Trencar o fer malbé alguna cosa. Tirar per terra.
ESGUINÇAR. Esquinçar.
ESPÀRGUL.
Espàrrec.

ESPARRECAR. Tallar de mala manera un pobre paper.
ESPERRUCAR.
Despentinar. "Aquest vent m'ha deixat ben esperrucat".
ESPIPELLAR
. Seleccionar, triar.
ESPITREGAT. Anar mal vestit, ensenyant part del pit.
ESPONA. Peus del llit. Utilitzat a Lladó.

ESPRIT. Regalèssia o pega-dolça. També hi ha "l'esperit de vi", que és l'alcohol de 90 graus.
ESPUCNAIX.
(Mustela putorius). Turó. Animal de la família dels mustèlids,cada dia més escàs a la nostra comarca i a tot el país.




ESQUEIXAR. Trencar, esguinçar."S'ha esqueixat la pota de la cadira"
ESQUELLERINC. Picarol, cascavell, campaneta, esquella petita.
ESQUINÇAR. Sentit a Navata. "Aquesta roba no l'esquinçaràs pas"
ESTABORNIR. Fer perdre els sentits d'un cop violent.
ESTACAR. Acció de lligar/cordar una cosa, d'una manera ferma i més forta que de costum. "Per no caure, t'has d'estacar els cordons de les espardenyes". També fa referència a lligar fortament un animal amb una corda.
ESTARREJAR. Escombrar i regar el terra.
ESTARRUFAR. Quan se't boteix el cabell per la humitat. Sentir-se orgullós d'alguna cosa i mostrar-ho públicament. "Avui va tot estarrufat".
ESTASSAR. Acció de tallat o desbrossar bardisses.
ESTASSA-VERDERS. Eina per tallar bardisses.
ESTISORES. Tisores. Estidores a L'Armentera.
ESTOSSEGAR. Tossir.
ESTRIGOL. Ortiga. Sentit a Espolla i voltants.
ESTRIJOLAR. Treure's la brutícia del damunt quan vas molt brut, després de treballar al camp, per exemple. Sentit a Castelló d'Empúries.
ESTRINGONYAR. Donar de sí una peça de roba, fer-la gran mitjançant estirades.
ESTRONCAR. Tallar o fer cessar de rajar un líquid, generalment. També se't poden estroncar les ganes de fer coses, els esternuts.

ESTRUMPASSAR. Saltar un entrebanc o superar una dificultat. Sentit a La Jonquera.
F
FEQUES. Expressió d'afirmació contundent escurçada en la llengua oral que correspon a "a fe que és". "A fe que és veritat això".
FIRAR-SE. Comprar-se alguna cosa.
FLAIRE. Olor o pudor.

FLINGAR.
Acció o efecte en doblar-se algun element per la força de gravetat, vent, aigua... ; “les branques dels arbres flinguen amb l’acció del vent”.

FORJAR-SE. Posar-se bé la roba; generalment la samarreta dins dels pantalons.
FOTIMER. Molta abundància d'alguna cosa.

FOTETIS. Quan algú se'n fot d'un altre
FRANQUET. Petit dictador.... ai, perdó... Cranc de mar.
FRESSA. Sinònim de soroll. "No sé com pots dormir amb tota aquesta fressa".FRIGOLA. Farigola.
FRIXA. Pulmons del porc que es posa a la carn de perol

G
GALL MARÍ. Nom empordanès de la polla blava (és un ocell, eh???).
GALLARICS. Roselles
GALLOFA. Persona poc àgil.
GAMAT. Malalt.
GANTA. Tot i que aquest mot ha estat associat únicament a la cigonya, la paraula ganta s'utilitzava per referir-se a tots els ocells camallargs i de coll llarg i bec punxegut ( martinets blancs, bernats pescaires....).
GARDELA. Bufetada.

GAROTES (Alt Empordà)/GAROÏNES (Baix Empordà). Eriçons de mar. A Portbou, angrota. Engarota.
GARRIC - GARRAC. Petxines de forma allargada que hom collia a les platges. Sentit a Sant Pere Pescador.
GARROLLA. Arbst conegut com a garric. Sentit a Cantallops.

GARZALA. Tupí o recipient petit per escalfar líquids al foc. Palangana.
GAVINET. Ganivet. Mànec amb una fulla esmolada o serrada que serveix generalment per tallar carn o pa.
GENARIS. Geranis
GIBRELL / GIBRELLA. Palangana.
GINESTROLA. Bolet també conegut com a rossinyol.
GOMITAR. Vomitar
[GORDAR]. Variant fonètica empordanesa de "guardar". "Gorda't això a la butxaca que ho perdràs".
GRATONELL. Cranc de mar. Sentit a L'Escala.
GRANUSSA. Mot col·lectiu emprat per designar qualsevol tipus de llegums.
GRANYOTA. Granota.
GRASIOSA. Beguda refrescant coneguda a la resta de Catalunya com a gasosa.
GRIELLA. Graella.
GROP. Núvol de pluja.
GRUES. Són els estels que d'altres fan volar, generalment a les platges en dies de vent.
GUAITAR/GÜITAR. Mirar. "Güita/Guaita què fan ara!" ; "Uita'l, ja ve"
GUARNIR. GORNIR. Mudar-se. "El diumenge s'ha d'anar ben guarnit". Posar-se bé la roba: "Guarneix-te bé els pantalons i la camisa", "Aquell va més mal guarnit...". També sinònim de forjar.
GUERXO. Tort. Anar de guerxo. Tenir un ull guerxo.
GUINYAPO. Nyap.
GUISSAR. Allò que fan els gossos a Mollet de Perelada quan no coneixen algú. Bordar.
GUSPILLES. Guspires del foc.

H

I

J
JAÇ. Qualsevol cosa disposada per a jeure-hi al damunt."I va jeure's al jaç".
JAURE. Jeure, estirar-se.
JEC/A. Jaqueta o abric.
JOQUINER Lloc on es ficaven les gallines a la nit per salvar-les de les guilles.
JUNOLL (o JUNELL). Genoll

L
LLAMPEC. Llamp.
LLAMPMAMATI. Expressió d'astorament. Tmb´s'ha sentit llampmamau a Agullana.
LLANGONISSA. Llonganissa
[LLÀPIT]. Forma fonètica de la paraula llapis.
LLAUNES. Nom empordanès de les llacunes litorals.

LLEMFERÍ (o Llamferí): Llepafils a la zona de Terrades i Lladó.

LLEIXA.
Prestatge generalment fet de fusta.

[LLEJA]
. Fonètica empordanesa de lletja.
LLIPOTA. Fruit del llipoter.
LLIPOTER. Arbust anomenat en català arboç o cirerer d'arboç.
LLIPOTEREDA. Topònim referit a un lloc on hi ha molts llipoters ( La Jonquera, Requesens...). La denominació d'aquest arbust i el seu fruit, amb aquests termes, és usat per tothom a la zona nord de l'Alt Empordà (Agullana, La Jonquera, Cantallops, Capmany...)

LLISQUET. Peça metàl·lica per tancar les portes des de l'interior.
LLIVANT. Corda gruixuda que passa per la cúrria.
LLONGADA. Zona de la platja on l'aigua de mar entra en contacte amb la sorra.
LLOSSA. Cullerot.
LLUÇADA. Cullerada de sopa agafada amb la llossa.
LLUFAR. Fer el/la llufa. Espiar, tafanejar. Posar-se allà on no et demanen.
LLUMILLU. Foètica empordanesa de llom.
[LLUMBRIGU]. Fonètica curiosa de melic.
LLÚPIA. Quist subcutani format a costa d'una glàndula sebàcia que conté secrecions greixoses i cèl·lules epidèrmiques, localitzada a la zona del cap o clatell (ecs!)

M
MAIMÓ/NA. Lent/a o que fa les coses molt a poc a poc.
MANYAGOI. Deixar-te acariciar. Fer el manyagoi
MANYOC. Gup d'objectes o coses juntes.
MARRANTXA. Garrafa, generalment de plàstic, que conté o ha de contenir algun líquid, generalment aigua o vi.
MASSELL. Tossut. Caparrut.
MENAR. Conduir un vehicle. Menar un cotxe, un tractor. També es mena la truja quan la portes a que la munti el porc. Groiiiink !!!!
MERCI. Sinònim de gràcies. Influència clarament francòfona.
MENESTER. Necessitar. "Per fer aquesta feina, hauràs de menester el cove"

METRALLA. Portar molta moneda a la butxaca. També anomenat "sueltu" o "xavalla".
MOCA
. Medusa. Sentit a L'Escala.
MOCARRONS. Macarrons.
MODEGAR. Moviments de terres que fa el senglar. "El camp ha quedat ben modegat, aquesta nit".
MOLLEROSES. Nom empordanès de les llimícoles (família d'ocells) en general. (cercarem foto).
MONGET. La mongeta d'ull fosc.
MONJA. Grill dels cítrics.
MOQUISSOS. Guspires del foc.
MUXUCAT. Arrugat. Ens l'han enviat des de Palau.

N

NISPRU. Fruita del nisprer.... jejeje.
NUC. Nus.
NÚGOL. Variant de núvol, però denotant una negror de tempesta.
NYACRES. Tonada i cant improvisat de l'Empordà. Són famoses les nyacres d'Espolla que es fan el mes de gener, durant la fira de l'oli.
NYAFRES. Nafres.
NYAP. "Anar fet un nyap" vol dir anar mal vestit, brut, arrugat...
NYIRVIS. Nervis.
NYORRO. Tros de pa trossejat, no tallat.

O
OLIVET. Olivar.
P
PALLARIDA. Per què ens entenguem tots: berberetxo
PALLOT. Veure PARRAC.
PAMPA. Bolet conegut com a cogomella.
[PARAIGA]. Deformació fonètica de paraigua. Veure també aigua.
PAS. Partícula d'emfatització de la negació. "No ho sé pas; No hi aniré pas; No aprovaré pas l'examen".
PATACADES. Tonada i cant improvisat propi de Cadaquès.
PATANA. Trumfa a Agulana.
PARRAC. Tros de roba. Sinònim de drap. Pallot.
PASSALLÍS. Zona de pas que permet travessar una ribera.
PIC. Punt.
PIELLA/PAIELLA. Utensili de cuina amb mànec que serveix per fregir. Paella.
PINYÓ. Pinyol de la fruita.
PIOC. Gall d'indi. Es diu d'algú quan està malalt. "Avui no anirà a classe per què està pioc".
PITJAR. Prémer amb el dit alguna cosa que sobresurt d'un pla. Apretar. "Pitja el timbre".
PLA. Emfatitza una cosa òbvia, reforçant sempre una negació. "Ell pla que es mourà"; "Pla que menjarà res".
PLANÇONAR/APLANÇONAR. Picar a algú, sobretot a la mainada que no es porta bé.
PLEC. Arruga. "En aquesta camisa hi ha molts plecs". Conjunt de papers: "Agafa aquell plec de papers i porta'ls a la Maria".
POC QUE...... Perífrasi utilitzada per negar alguna cosa. "Poc que vindrà aquesta tarda" (Aquesta tarda no vindrà).
A POLIT. Expressió que significa "anar amb compte" o "anar a poc a poc". Sentida a Sant Climent, Mollet, Capmany o Agullana.

Q
QUARTOS. Diners. "No tinc pas tants de quartos per comprar això".
QUEBRE. Cabre. "No em quep res més a la maleta".
QUINQUÈ. Llum de ble, alimentat generalment amb petroli, consistent en un ble immergit en un dipòsit de vidre proveït d'un tub de vidre que estableix un corrent d'aire a l'interior i manté la flama.
QUITXAR. Aixafar. "Quitxar els raïms".

R
RABAQUET. Carbassa.
RABASSA. Gratificació que dóna la padrina per Nadal. Sentit a Darnius. A Maçanet de Cabrenys, arrel del bruc, de la qual se'n feien pipes per fumar.
RABISSÓ. Cep. Sentit a Espolla.
RAMBOLAR. Escridassar a algú per haver alguna cosa mal feta. "Aquesta tarda m'han rambolat a base de bé, a casa".
RAMBLEJAR. Paraula més figuerenca que empordanesa. Anar amunt i avall de la Rambla, relacionant-se amb d'altra gent.
RAMPELL. Idea o desig sobtat i passatger de fer alguna cosa. "Li va agafar un rampell i se'n va anar".
RANTELL. No us n'ha picat mai cap?
RAT-BUF. Nom empordanès de la rata d'aigua.
REBEQUERIA. Quan un nen petit s'enfada.
REDERA. Darrere.
REGALÍSSIA. Regalèssia.
REGULÀSSIA/REVOLÀSSIA. Es refereix a allò que queda després d'haver triat i retriat entre un conjunt. "Quan vaig anar a les rebaixes ja estava tot triat i només quedava la regulassia".
REL. Arrel.
RÈNEC. Paràsit dels mamífers, generalment gossos.
RENÓS. Ós que surt al costat del dit gros del peu.
RESQUITLLAR. Relliscar.
REVENIR-SE'N. Enrecordar-se'n sobtadament d'un fet. "Ara que me'n revinc; m'ha dit que et doni records".
REVISONS
. Cep ideal per fer un bon caliu per coure carn.
REVITLLAR
. Acció de llençar aguna cosa amb força.
RIERENC. Còdol de riu.
RINXOLA. Rantell. De debò no us n'ha picat mai cap?
RIUMEJAR. Plovisquejar. Sentit a L'Escala.
RODASOQUES. Aquella persona que no està mai a casa, que li agrada viatjar.
ROJAR. Vomitar, arrujar, treure la primera papilla, trallar, regentar (La Vajol i Maçanet),...
RUFA. Núvol que es forma a sobre L'Albera quan ha de bufar tramuntana. A Espolla, esponja.
RUTIJA. Pessigoles a la gola per haver menjar alguna cosa massa dolça o massa salada. Tos esporàdica.

S

SAMARUGA. Nom empordanès de la sangonera.

SEMAL.
Estri per recollir i transportar el raïms de la mata fins el celler. Figuradament, "tens el cul com una samal", entés que tens el cul gros, gros, gros.
SENISSOS. Nom empordanès dels canyissos.
SERRADA. Nom empordanès de la jonca.
SINGLUT. Soroll apitat, repetit i amb ànims de ser reprimit, produït per persones i que pot ser degut a un excés de consum de vi o per una contracció espasmòdica del diafragma que determina una brusca sotragada del tòrax i l'abdomen. Hi ha múltiple formes per fer-lo passar; la més coneguda, veure aigua sense respirar.
SITRELL. Setrill
SOC. Tronc gros per posar al foc.
SOM. Expressió amb la que es designa a un mateix. "-Has anat a collir olives, avui?; -No, avui ni hi som pas anat".
SOTRAC. Batzegada que experimenta un vehicle en trobar una desigualtat del terreny. "En aquest camí hi ha molts sotracs". Fet d'ésser afectat greument per una desgràcia, per una pèrdua, etc. "La notícia de la mort del seu pare va ésser un sotrac molt fort per a ell."
SULSURES. Nom empordanès de les extensions de salicòrnia o altres plantes de sóls salins.
T
TAMPIS. Equivalent a "m'és igual", "em deixa indiferent", "ell sabrà", però sempre deixa un sentiment de ressentiment o rancúnia al receptor. Una altra mostra de la influència francesa a la nostra terra.
TANNARA. Truita de farina, aigua i sal. Sentit a Biure o Rabós.
TALAIAR. Sinònim de vigilar. Sentit a Borrassà.
TALIFOT. Sinònim de "tant me fa".
TANGÍ. Cossi per fer la bugada.
TEMPANELL. Envà.
TEMPERI. Molt soroll. Molta fressa.
TEFOT/TEFLIC. Sinònim de "ai coi", "caram". Denota sorpresa o astorament.
TIMBARRO. Barranc. Precipici.
TOMATA. Tomàquet empordanès.
TÒRIA. Branca dels ceps, idònia per fer brasa.

TRABUCAR. Acció de tombar un recipient per buidar-ne el contingut. "Se m'ha trabucat el got i s'ha vessat el vi". Parlant, dir unes lletres o paraules per unes altres.
TRACANET. Persona petita i nerviosa.
TRÀMEC. Cavic.
TRAMUJA. Embut que es feia servir per ficar el most dins dels bocois.
TRAMUNTANA CANIGONENCA. Mestral.
TREMPAT. Eixerit, llest.

TRUC. Xoc brusc d'un cos contra un altre."M'he fet un truc al cap".
TRUMFA. Patata, patatona. Trumfa viua: patates fregides.
TUPÍ. Recipient petit per escalfar alguna cosa, generalment un líquid.


UUNTALL. Taca d'oli


V
VATJA. Es diu en lloc de vaja. Sentit a Cistella.
VEIXINA. Ventositat traïdora pel seu silenci i la seva flatulència. La germana petita del pet.
VENTALLES. Porta gra per tancar les entrades de les cases de planta baixa. Generalment de fusta i amb vidres.
VENTAR. Acció o efecte de pegar, donar o clavar una bufetada, clatellot, cop...
VIANDA. Aliments; especialment carn. Plat bàsic d'un àpat.
X
XALAR. Passar-ho bé. Gaudir.
XALIVA. Saliva. Becs!!!
XAREMBECO. Estri artesanal per pescar. Aro amb una xarxa i un plom.
XARGAI. Bassal petit. Sentit a Maçanet.
XEFLA. Menjar de Déu n'hi do.
XIBECA. Òliba
XILIU, -A. Petit, -a
XIMBLES. Arbust de fulla caduca que es fa a les rieres i torrents que porten aigua generalment després de les pluges intenses i que fa flora molt vistoses de color lila a l’estiu. Aloc.

XUCAR
. Acció d'estendre sobre una llesca de pa alguna substància comestible.

XIXU. Brut. On vas tan xixu ??
XURREGAI. Rec natural que es forma per l'aigua en un camp o un camí.


Z


ALTRES CARACTERÍSTIQUES


A. Tendència a pronunciar els sons [t] o [k] darrere la [u] desinencial de la primera persona del Present d'Indicatiu. Exemples: Ja ho supos[ut]; Ja m'ho pens[uk].
B. Tendència a paletitzar la [s] inicial d'algunes paraules com xíndria (per síndria) o xamfaina (per samfaina).
C. Tendència a fer desaparèixer la -d- interconsonàntica en el grup -ndr-. Exemples: diven'res (per divendres), ven're (per vendre).
D. Tendència d'ús col.loquial a utilitzar el pronom feble em , et , en, es en les seves formes plenes me, te, se, ne davant una forma verbal que comenci en consonant: Quan me vindràs a buscar?, Allà te donaran els papers, Aquell se creu que en sap molt, Quants ne té?
E. Tendència a posar el se darrera el pronom. Me s'ha trencat el vas.
F. Ús d'infinitius amb pèrdua de –r final seguits de pronoms de 1a i 2a pers. pl. en forma reduïda, amb vocal epentètica: di-us-e per dir-vos
G. Ús de e en qualsevol forma del verb, sense alteració, precedida de la combinació de pronoms de 1a i 2a pers. pl. en forma reforçada, amb vocal epentètica entre consonants: ens e surt per ens surt.
H. Ús de u enlloc de o. [U]bre la porta per obre la porta.
I. Elisió de vocal neutra entre oclusiva i r: b'renar per berenar, t'ronja per taronja, T'resa per Teresa.


EXPRESSIONS

1. Car com el foc
. Quan es vol expressar que un producte, sigui un bé o un servei, és extremadament car.
2. Ser més fals que l'aigua del bacallà. Ja se n'ha de ser de dolent, ja. També pots "ser més fals que un duru sevillanu"
3. Tip com un rènec. Fart de menjar en desmesura.

4. Anar cirat. Anar mudat i enclenxinat.
5. No em cardaràs que no m'estaquis. No m'estafaràs.
6. Els empordanesos no ens "llevem d'hora", dinó que ens "aixequem aviat".
7. No diem "la meva mare" sinó "la meu mare".
8. I tampoc "passem un fred que pela", sino "una fred". Tampoc "anem a la platja", sinó que "anem a banyar": ni tampoc anem "a escola", sino "a estudi"
9. "Fer-ho ben regordit". Fer alguna cosa de manera ràpida.
10. "Ei, tu! Mata el lladre!" . Apagar la llum (de l'habitació, del menjador, de la cuina....).
11. "Anar de quatre grapes". Gatejar.
12. "Menjar a cremadent". Menjar molt i amb afició. "Menjar a fangassos". Estar molt tip i continuar menjant.
13. Els empordanesos tampoc deixem res "al damunt" de la taula, sinó que ho deixem "al cim" de la taula.
14. "Sóc pas entés ben res". Més enllà diuen que no han entés res.
15. "Anar xixu". Anar brut, molt brut.
16. "La fi d'en cagaelàstics". Acabar malament.
17. "Vatua ralistus". Valga'm Déu.
18. "Anar a trenta-nou de coll". Anar de cul. Molt atrafegat.
19. "Cop d'aire", "Amb un cop de cotxe". Els empordanesos ho fem tot a base de cops.
20. Tirar a bateig. Quan es bateja un nen, es tira a bateig. Es tiren caramels, joguines petites i, fins i tot, pessetes de les rosses. Sentit a Borrassà.
21. Anar a fer un cluc. Fer una migdiadeta.
22. Fa una tramuntana que aixeca la cua als gossos. Cal comentar-la, aquesta?
23. "Seu a la meva falda". Seure sobre els genolls d'algú.
24. Els empordanesos no diem "On ets?", sinó "Un t'ets?"
25. "Animal de rec". Insult que se li pot dir a qualsevol que n'hagi fet alguna de grossa.
26. "Posar en fonya". Posar alguna cosa en remull, generalment una peça de roba.
27. "Mau si no t'ho ha dit". Mau és una expressió de malfiança.
28. "Llampmemati". Expressió per mostrar sorpresa.
29. Ah! I no portem ulleres per bussejar, sinó "ulleres d'anar sotaiga"
30. Els empordanesos podem coduir molts vehicles, però també "conduïm el bestiar", ja veus.
31.
"El cotxe de línia". És l'autobus de línia regular entre pobles.
32. "Nar a cavall de l'auto" quan vas a sobre d'algú o d'algun transport es diu per costum anar a cavall.
33. Per què coi demanem un panaché i no una clara, si els francesos no ens cauen massa bé?
34. Els empordanesos no posem res "a sobre de" sinó "al cim de".
35. Teniu mal de cap, com la majoria de catalans, o cap rodo ? Potser caparrassa? Teniu mal de coll, com tothom, o només mal de canyó?
36. Quants nens no hauran sentit, en to imperatiu, de la boca dels seus tutors....què et sóc dit??? Després d'això, t'havies de portar bé i creure.
37. Anar a l'ideia, que significa anar per feina
38.
Estar als fangassos. Estar tant tip que hom no pot acabar-se el plat de menjar
39. Pactar amistat. Festejant? Extret del número 17 de les Publicacions de la Terra (Terrades, l'Alt Empordà, 1930). Si algú en sap el significat, agariríem que ens enviés un missatge.
40. Arrendar la barandilla. Quedar per a vestir sants?, Quedar per tia? Extret del número 17 de les Publicacions de la Terra (Terrades, l'Alt Empordà, 1930). Si algú en sap el significat, agariríem que ens enviés un missatge.
41. Posar en fonya. Posar en remull alguna cosa amb l'objectiu de neteja-la. No cal que sigui roba. També es poden posar els nens en fonya a la banyera.
42. Ni xiu ni remoliu. Ni fred ni calor. Sensació d'indiferència. Sentida a Ventalló.

GENTILICIS
(Noms, malnoms i expressions sobre els habitants i municipis de la nostra comarca)


Agullana
. Agullanenc, -a.
Albanyà
. Albanyenc, -a.
Armentera L'. Armenterenc, -a. Carbassonets o Carbassons.
Avinyonet de Puigventós
. Avinyonenc, -a; aivinyonetenc, -a. Escarbats. "A Avinyonet, de la merda en fan paret".
Bàscara. Bascarenc, -a.
Biure. Biurenc, -a. "Com els burros de Biure, trempar i riure".
Boadella i les Escaules. Boadellenc, -a. Escaulenc, -a.
Borrassà
. Borrassanenc, -a. "Borrassà, burro és i burro serà"
Cabanelles. Cabanellenc, -a.
Cabanes. Cabanenc, -a. Potamolls.
Cadaquès
. Cadaquesenc, -a. Els hi dien que s'aixequen una hora abans per poder estar una hora sense fer res.
Cantallops. Cantallopenc, -a.
Capmany. Capmanyenc, -a. Embutapega. Mataminyones (per la festa de Santa Àgata, al pic de l'hivern, sortien del ball amb màniga curta, suats d'aixelles i amb les minyones del poble a sota els braços).
Castelló d'Empúries. Castelloní, -ina.
Cistella. Cistellenc, -a.
Colera. Colerenc, -a.
Darnius
. Darniuenc, -a. Bocagrocs
Escala, L'
. Escalenc, -a. Esquena-pelats.
Espolla
. Espollenc, -a. "A Espolla, es caguen a l'olla".
Far d'Empordà, El. Elfarenc, -a
Figueres. Figuerenc, -a. Pocquetcrec
Fortià
. Fortianenc, -a.
Garrigàs. Garriguenc/ -a.
Garriguella. Garriguellenc.
Jonquera, La. Jonquerenc, -a. "Tinc una pixera que m'arriba a La Jonquera i si no hi puc anar, m'arribarà a Perpinyà"
Lladó. Lladonenc, -a; lledonenc, -a. "A Lladó, de la merda en fan sabó"
Llançà. Llançanenc, -a.
Els del port potamolls i els de la vila potassecs
Llers
.
Llersenc, -a.
Bruixots. Congudes són Les Bruixes de Llers.
Masarac. de Masarac. Encantats. "Anar a can pixa Masarac" (anar molt lluny). Els del veïnat de Vilarnadal són coneguts com els fumats.
Maçanet de Cabrenys. Maçanetenc, -a.
Mollet de Peralada. Molletenc, -a. "A Mollet, de la merda en fan paret"
Navata. Navatenc, -a.
Penjamarrans. Antigament, es veu que penjaven un marrà al campanar del poble per què es mengés les herbes. "A Navata, un darrere l'altre"

Ordis. Ordienc. Fot-li que és d'Ordis.
Palau de Santa Eulàlia. Palauenc, -a.
Palau-saverdera. Palauenc, -a.
Pau. Pauenc, -a.
Pedret i Marzà. Marzanenc, -a.
Peralada. Peraladenc, -a.
Pont de Molins. Molinenc, -a.
Pontós. de Pontós."A Pontós, tots són lladres i traïdors"
Port de la Selva, El. Selvatà, -ana.
Portbou. Portbouenc, -a.
Rabós. Rabosinc, -a
Riumors. Riumossenc, -a.
Roses. Rosinc, -a.
Sant Climent Sescebes. Santclimentenc, -a. "Sant Climent, bona terra i mala gent". "A Sant Climent, mala gent".
Sant Llorenç de la Muga. Llorencí, -a; santllorencí, -a.
Sant Miquel de Fluvià. Santmiquelenc, -a.
Sant Mori. Santmorienc, -a.
Sant Pere Pescador. Santperenc, -a. Nega-sants.
Santa Llogaia d'Àlguema. de Santa Llogaia d'Àlguema.
Saus, Camallera i Llampaies. Camallarenc, -a.
Selva de Mar, La. Selvatà, -ana.
Siurana d'Empordà. Siuranenc, -a.
Terrades. Terradenc, -a.
Torroella de Fluvià. Torroellenc, -a.
Vajol, La. Vajolenc, -a.
Ventalló. Ventalloní, -ina. Pescallunes
Vila-sacra. Vila-sacrenc, -a. La Capital del Món.
Vilabertran. Vilabertranenc, -a. Merdissers.
Viladamat. de Viladamat.
Vilafant. Vilafantenc, -a. Rajolers. Mot donat al fet que és un municipi amb mola argi·la i, antigament, gran part de la seva població, vivia dels rajols (hi ha la bòbila a Palau-Sabaldòria). "A Vilafant, tot ho fan"
Vilajuïga. Vilajuïguenc, -a.
Vilamacolum. Vilamacolumenc, -a.
Vilamalla. Vilamallenc, -a.
Vilamaniscle. Vilamanisclenc, -a.
Vilanant. de Vilanant.
"A Vilanant, anar-hi anant"

Vilaür. de Vilaür.

 

"Pau, Palau, Vilajuïga (el castell de La Garriga) i el castell de Quermançó, tiren pets a Castelló"
"Peralada vila honrada, Castelló vila major i Figueres s'emporta la flor"
"A Navata tot son lladres i a Lladó fins i tot el rector""Pau, Palau i Vilajuïga.... i toca't la figa" / "Pau, Palau i Vilajuïga, entre cames hi tinc la figa"
"Les gallines de Marçà van a pondre a Gariguella"
"Torroella vila vella, Castelló vila major, Perelada vila honrada, i Figueres s'enduu la flor"
"
Mares que teniu filles; si no les estimeu gaire caseu-les a Albons o Bellcaire, si les voleu mortes aviat caseu-les a Viladamat"

"A Terrades tots són lladres, a Llers tots són pillets i a Lladó fins i tot el rector"
(c). GDIAE